Abans de la construcció de l’ermita de Bellmunt, en aquest lloc hi havia hagut el Castell de Reganyada. La possessió d’aquest castell anava lligada a la dels de Curull i Besora.
La primera referència històrica d’una capella dedicada a la Mare de Déu de Bellmunt data de 1219. L’edificació del conjunt del Santuari integrada inicialment per la capella amb la torre-campanar situada als peus de l’edifici i un cos del cantó nord, on vivia l’ermità, ha anat canviant fins a l’actualitat a causa d’incendis, guerres, llamps que ha sofert al llarg dels segles i també a reformes i modificacions. Situada a 1.246 metres d’altitud, aquesta ermita ofereix una de les panoràmiques més extenses de la comarca d’Osona i del sud del Ripollès. El santuari i l’hostatgeria, així com el restaurant, s’aixequen damunt la pedra viva.
