El camí ramader més important del nostre municipi és el que tantes vegades resseguiren els ramats provinents del Vallès i la Plana de Vic camí de les pastures pirinenques i que, des del municipi veí de St. Pere de Torelló, s’enfila cap al Santuari de Bellmunt.
Aquest indret és punt de ‘returada’ (o parada llarga: on el ramat podia ‘murriar’ tot un dia sencer).
Des de Bellmunt descendia fins al Coll i llavors s’encaminava fins a Can Carrasquet, Palou Xic i s’enfilava pel solell fins al faig de la Fradera, i allà, per un camí més o menys planer per l’obaga, arribava fins a Coll de Cristòfol.
Després seguia, tot carenant, en direcció al Collet de l’Home Mort, i tot resseguint la carena un xic per sota, pel cantó solell, arribava en poca estona fins a un pla enlairat conegut amb el nom de Faig Ramader. Segons contava el veí més vell del municipi, nascut el 1912 i que era un pagès resident al mas Milany, en aquest indret, com el seu nom indica, hi havia un faig gegantí (que ell, de fet no arribà a veure mai, i que havia sentit anomenar de referència) sota l’ombra del qual podien ‘murriar’ unes 1.700 ovelles ‘només! – . A en Joan de Milany li semblava recordar que fa uns 80-90 anys que fou talat, quan es feu una tala de l’obaga del terme del Barretó. (dins del qual era aquest immens exemplar). Aquest lloc també era punt de ‘returada’ o parada llarga.
El camí ramader s’enfilava de nou per la carena fins a arribar al Puig de l’Obiol (el punt més alt de la Serralada de Sta. Magdalena, amb 1.552 metres, tot i que no és pas el que compta amb millor vista a causa dels alts faigs que oculten el cim quasi completament. En aquest indret hi ha una font (abans molt abundosa) .(*) Des d’allí, i encara carenant, el camí ramader s’encaminava cap al peu del Castell de Milany, passant per Plana Vidala i pel Pla del Bronze.
Poc abans del castell, pel cantó de les Artigues, i a tocar el camí ramader, hi ha una altra font.
Un cop sota el Castell, una ramificaió del camí ramader conduïa a l’ermita de Nostra Senyora de la Cau, passant per la carena. Cal destacar, no gaire més enllà del Castell, la presència del Faig de la Font de l’Obi. Un cop a la Cau, descendia cap a la casa anomenada El Puig de Llaers, anava cap a la casa de les Tenes i pujava de la ribera cap a la casa de Maideu i d’allí al Coll de Tenes per encaminar-se a Ripoll.
Un altre camí baixava del Castell i anava cap al Coll del Forn, la casa del Barretó, Pla de Maranyol, Baumes dels Ferrers, Collet d’en Miquel, Casa dels Ferrers, Sta. M. de Besora, Can Quel, La Vila, El Serrat i Foradada. Returada al Pla de Teia (on podien estar tot el dia)
(*) Una ramificació del camí ramader es dirigia, seguint la carena, cap a Sta. Magdalena, el Portús; Coll de Canes, i des del Coll, cap a Camprodon per una banda i cap a Riudaura per l’altra.
(*) Punt on començava un altre camí ramader.